Fa 14 anys vam sentir a parlar de l'EZLN (Ejército Zapatista de Liberación Nacional) i sobretot del "Subcomandante insurgente Marcos", mític portantveu de les seves peticions i de la seva forma de veure el món. Des d’aleshores, en comptades ocasions ens informen sobre què està passant a Chiapas i sobre l’evolució del conflicte.
Aquests darrers dies hem tingut la sort de visitar una trobada internacional on els zapatistes expliquen a la societat civil internacional quina feina han desenvolupat des que es van rebel•lar l’any 1994.
Durant 9 dies es realitzen conferències i taules rodones on expliquen i es debat sobre com treballen la salut, l’educació, la situació de la dona, el cooperativisme, la comunicació, la recuperació de la cultura maya... en aquells pobles que van decidir adscriure’s al projecte rebel i insurgent sorgit després de la guerra. Es tracta de comunitats mayes que tradicionalment havien estat abandonades pel govern mexicà, condemnades a no tenir cap servei, a patir la repressió sistemàtica quan reclamaven els seus drets i a treballar per als grans terratinents.
El que més ens ha agradat d’aquest moviment és la manca de doctrina, la humilitat en l’explicació dels seus projectes, el reconeixement de les deficiències, el sistema democràtic que permet a les comunitats decidir si volen o no formar part de l'EZLN i autogestionar-se cada una sense un manual, l’absència de les drogues i l’alcohol, l'empoderament de les dones... I el que més ens entristeix és la manca de coneixement que tenim a Europa d’aquesta realitat i de les agressions contínues que pateixen per part d’un Estat caracteritzat per la corrupció permanent i la manca de respecte als drets humans.
Podem dir que l'EZLN avui en dia és més una comunitat autogestionada que un exèrcit, però homes, dones i infants segueixen portant passamuntanyes per evitar la repressió i mantenen les armes per tenir el dret a defensar-se el dia que sigui necessari.
Mori el mal Govern!!
Viva Zapata, cabrones!
Aquests darrers dies hem tingut la sort de visitar una trobada internacional on els zapatistes expliquen a la societat civil internacional quina feina han desenvolupat des que es van rebel•lar l’any 1994.
Durant 9 dies es realitzen conferències i taules rodones on expliquen i es debat sobre com treballen la salut, l’educació, la situació de la dona, el cooperativisme, la comunicació, la recuperació de la cultura maya... en aquells pobles que van decidir adscriure’s al projecte rebel i insurgent sorgit després de la guerra. Es tracta de comunitats mayes que tradicionalment havien estat abandonades pel govern mexicà, condemnades a no tenir cap servei, a patir la repressió sistemàtica quan reclamaven els seus drets i a treballar per als grans terratinents.
El que més ens ha agradat d’aquest moviment és la manca de doctrina, la humilitat en l’explicació dels seus projectes, el reconeixement de les deficiències, el sistema democràtic que permet a les comunitats decidir si volen o no formar part de l'EZLN i autogestionar-se cada una sense un manual, l’absència de les drogues i l’alcohol, l'empoderament de les dones... I el que més ens entristeix és la manca de coneixement que tenim a Europa d’aquesta realitat i de les agressions contínues que pateixen per part d’un Estat caracteritzat per la corrupció permanent i la manca de respecte als drets humans.
Podem dir que l'EZLN avui en dia és més una comunitat autogestionada que un exèrcit, però homes, dones i infants segueixen portant passamuntanyes per evitar la repressió i mantenen les armes per tenir el dret a defensar-se el dia que sigui necessari.
Mori el mal Govern!!
Viva Zapata, cabrones!
