Quan arribes al llac Atitlan, després de recórrer en bus Antigua –Panajachel, et desconcerta. Tothom que hi ha estat ens havia dit que és undels llocs més bonics del planeta, però es que fins que no ho veus no hoentens. A una alçada d’uns 2000 metres, i rodejat de volcans de mes de3000 metres, hi ha una extensió d’aigua tranquil•la, blava i immensa, arrapada a les faldilles verdes de les muntanyes.
Creuar amb llanxa fins aSan Pedro ens semblà divertit, i en els dies següents ens acostumarem a aquest mitjà de transport. Tots els pobles del voltant tenen noms desants, i aquest és el més hippy: bàsicament hi ha motxillers, hotelets senzills i de colors, bars diversos amb chill out i jardins, vaja, tranquil.litat, bona cuina i bons amics!!!
Ens va faltar posar una espelma a Maximon per la pota del Bernat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada