Familia Pacaya!!! Aixo sí que es un volcà! I el guia era collonut, esconeixia cada pam de la muntanya, les roques negres d’on surt encara fum iforats de ferro roent. Amb un grupillo, caminant durant quasi 2 hores hemsuperat un desnivell d’uns 800 metres. Primer per bosc humit, després per muntanya verda però pelada i després nomes roca negra, fins i tot calenta i a trossos incandescent. Fins arribar al peu de la part més en ebullició,que ens havíem de treure la jaqueta i tot de la calor.
Se’ns ha fet fosc durant el camí de baixada, i a la llum de les lots hem xerrat sobretot amb dos nois suïssos, cooperants a Chiapas i ara de viatgeper Guate, comentant el documental que el dia anterior van passar a lallibreria El Sitio, sobre el moviment revolucionari dels anys 70 i els fills de guerrillers/es que enviaven a les “colmenas”, ara homes i dones d’una trentena d’anys que analitzaven com funcionaven aquesta mena de cases protegides, primer a Nicaragua i després a Cuba.
+ fotos Pacaya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada