Ens faltava descobrir la comarca de Verapaz, la capital de la qual és Coban. La veritat és que en sortir de la comunitat maya vam tenir algunes dificultats diverses i curioses per anar cap allà: per un euro no vam tenir prou diners per pagar el bus i la senyora de Finca Paraiso ens va regalar 10 quetzals; després de fer un viatge de quasi dues hores vam intentar arribar al següent poble però el bus s'havia trencat i vam haver de tornar enrere amb un altre bus; l'endemà la zona va patir la manca de benzina derivada de la no negociació entre transportistes i el govern de la ciutat de Guatemala per un tema de restricció de la circulació a determinades hores..., vaja, que després de dos dies vam decidir canviar de ruta i anar cap a Coban. I allà vam viure dues experiències "d'aigua", una bona i una dolenta.
Semuc Champey és la primera, i les fotos parlen per si soles: la naturalesa ha creat una mena de piscines naturals, amb cascades i coves, i l'excursió va ser molt divertida (i el guia també era escolta...).
La segona és trista: l'endemà va començar a ploure de manera molt intensa i no va parar en hores i hores. Van morir 6 persones de Coban i rodalies a causa dels esfondraments de cases i carreteres per les fortes pluges que van inundar la zona. Nosaltres simplement ens vam haver de quedar a l'hostal un dia més, escoltant les notícies a la ràdio...
+ fotos (Semuc Champey)
+ fotos (pluges a Coban)
1 comentari:
Per fi la censura xinesa m'ha permès accedir al vostre blog.
M'agrada saber de vosaltres i d'aquest viatge tan emocionant.
Un petonàs des de la Xina
Marina
PD:I no et peocupis si t'emocionen aquestes coses de les que parles al post " A desalambrar". Jo també sóc una imbècil d'aquestes...
Publica un comentari a l'entrada