A desalambrar

Encara m'emociono quan penso en el cop d'estat de l'11 de setembre de 1973 a Santiago de Xile, o en la repressió de la dictadura argentina. Potser és que de ben petit els meus pares em posaven cançons del Víctor Jara i m'explicaven la seva historia i la de milers de revolucionaris, o perquè després vaig descobrir en Daniel Viglietti i vaig conèixer la Sílvia. Sigui pel que sigui, sempre he sentit una sensibilitat especial per aquests temes i un agermanament amb aquella gent que lluitava per "desalambrar" i aconseguir un país més just, lliure, on tothom visqués dignament.

Hi ha gent que se'n riu, d'aquest sentiment, fins i tot el fill de Vargas Llosa va escriure un llibre titulat " Manual del perfecto imbécil latinoamericano o español" (o quelcom semblant) on se'n reia i ridiculitzava la gent d'esquerres que lluitava. Doncs bé, jo no em sento ni llatinoamericà ni espanyol, però segur que sóc un imbècil d'aquests... una persona d'esquerres que vol un canvi d'un sistema tan injust.

Abans d'ahir vaig conèixer el Jorge Salinas, un mexicà de DF, d'uns 60 anys, jubilat de la companyia telefònica mexicana i sindicalista. Un històric de la lluita social, que sopava al nostre costat en un dels menjadors de l'Encuentro Zapatista, i gràcies a l'espontaneïtat de l'Elena, ens vàrem saludar i vam tenir una conversa de quatre hores. I després encara va agafar la guitarra i va cantar cançons mítiques ja amb molta més gent al voltant d'un petit foc. Tant nosaltres, com els nostres col·legues suís i suec, ens vàrem emocionar quan explicava la repressió que havia patit feia aproximadament un any quan en una manifestació pacífica contra l'aeroport que volien construir a Atenco va ser apallissat per una vintena de policies, detingut i empresonat durant una setmana conjuntament amb 200 persones més, entre elles dues espanyoles que també van ser violades.

Tant aquests fets, com els que actualment succeeixen a Oaxaca, els assassinats impunes o la repressió sistemàtica que practica el govern Mexicà amb aquella gent que protesta, em van fer avergonyir d'haver pensat algun dia que situacions com aquesta ja no es produïen a països com Mèxic. Sovint només prestem atenció als cops d'estat i les guerres donant per descomptat que en països "estabilitzats" i fins i tot desenvolupats les llibertats més fonamentals són respectades.

Per la meva part, seguiré sent més imbècil que mai.

+ fotos del encuentro zapatista