divendres, 10 d’agost del 2007

Yeah, man... Livingston








Fa una mica més de vint anys, a Livingston, que és com una petita península de Guatemala, però rodejada d'aigua de mar i de riu, una avioneta carregada de cocaina va estavellar-s'hi molt a prop. Fins llavors, era un poblet tranquil i pescador, però allò va canviar moltes coses durant un temps, en què no només es va consumir sinó sobretot vendre i per tant alguns van fer molts diners. Ha passat molt de temps i ens explicaven que les coses ja han tornat a la normalitat. Tot i això, encara es veuen hotels curiosos que sembla que van ser molt i ara estan en decadència.

A part d'aquesta curiosa història, Livingston és un lloc on conviuen ladinos, mayes, garífunes i gent hindú (descendents de migrants de la Índia), i també s'hi parla garífuna, dues llengües mayes, castellà i anglès. Durant quatre dies vam visitar la zona, sobretot acompanyats del George, un rastaman guatemaltec que se sentia més aviat belizeny, rient amb els seus acudits i filosofies, molt més properes a les nostres del què ens haguéssim imaginat. Molt curiosa, aquesta part del país, i encara més haver conegut d'aprop a través d'aquest tipus una part de la cultura garífuna i la visió del món d'un rastafari. Aquí sembla que Bob Marley sigui viu, i el reagge s'imposa arreu davant de les músiques pasteloses i del reggeton.


+ fotos